GV

GeezerVison

The World Wide Web, restored to 800 pixels of glory.

Home|About|Gaming cabinet|Archives|How it works|Starter sites

On this site

  • Portada
  • Article a l'atzar
  • Articles de qualitat
  • Pàgines especials
  • Portal viquipedista
  • Agenda d'actes
  • Canvis recents
  • La taverna
  • Contacte
  • Ajuda
  • Cerca
  • Donatius
  • Crea un compte
  • Inici

This view

  • Original page
  • New address

GeezerVison is showing ca.wikipedia.org — Anvers - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Coord.: 51° 13′ 16″ N, 4° 23′ 59″ E / 51.2211°N,4.3997°E / 51.2211; 4.3997
Plantilla:Infotaula geografia políticaAnvers
Antwerpen (nl-be) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista nocturna
Vista aèria
(2005)
Imatge
Tipusmunicipi belga amb títol de ciutat, municipi de Bèlgica i ciutat portuària Modifica el valor a Wikidata

HimneÂntwârpe (23 novembre 2020) Modifica el valor a Wikidata
SobrenomKoekenstad, 't Stad, Scheldestad, Sinjorenstad i Diamantstad Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 13′ 16″ N, 4° 23′ 59″ E / 51.2211°N,4.3997°E / 51.2211; 4.3997
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaAnvers
Districtedistricte d'Anvers Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Anvers Modifica el valor a Wikidata
Capitaldistricte d'Anvers Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Berchem
Berendrecht-Zandvliet-Lillo
Borgerhout
Borsbeek (2025–)
Deurne
Ekeren (1983–)
Hoboken
Merksem
Wilrijk
districte d'Anvers Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població529.247 (2020) Modifica el valor a Wikidata (2.541,77 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès belga Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Police Zone Antwerp (en) Tradueix
zona d'emergència d'Anvers-Zwijndrecht Modifica el valor a Wikidata
Superfície208,22 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCanal Albert i Escalda Modifica el valor a Wikidata
Altitud7 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Woensdrecht
Brasschaat
Mortsel
Edegem
Kapellen
Hemiksem
Wommelgem
Schoten
Wijnegem
Hulst
Stabroek
Reimerswaal
Aartselaar
Zwijndrecht Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
juliol 1584setge d'Anvers (1584-1585)
14 gener 1814setge d'Anvers de 1814
15 novembre 1832setge d'Anvers de 1832
1914setge d'Anvers de 1914 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataEls van Doesburg (2025–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Biblioteques del Patrimoni Flamenc Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal2000, 2018, 2020, 2030, 2040, 2050, 2060, 2100, 2140, 2170, 2180, 2600, 2610 i 2660 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic03 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Chongqing
Durban
Paramaribo
Oslo
Rotterdam (1940–)
Mülhausen (1956–)
Marsella (1958–)
Sant Petersburg (1958–)
Rostock (1963–)
Shanghai (1984–)
Akhisar (1988–)
Haifa (1995–)
Ciutat del Cap (1996–)
Barcelona (1997–)
Ludwigshafen (1998–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webantwerpen.be Modifica el valor a Wikidata

Facebook: stad.antwerpen X: Stad_Antwerpen Instagram: stad_antwerpen LinkedIn (empresa): stad-antwerpen Youtube (canal): UCLbiU-ea0GV2YcAI02OnEAA Modifica el valor a Wikidata

Anvers[1] (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia)[2] és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica. És també la capital de la província d'Anvers.

Llegenda

Explica la llegenda que el nom neerlandès d'Anvers, Antwerpen, seria derivat de hand werpen, que significa "llançar la mà". L'heroi Brabo hauria tallat la mà d'un gegant que tenia atemorits els barquers que volien travessar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si s'hi resistien el gegant els tallava la mà i la llançava al riu. Al centre de la plaça del mercat, Grote Markt, es commemora aquesta llegenda amb una estàtua de Brabo llançant una mà, i fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans. Brabo també hauria donat el seu nom al Brabant. La llegenda mostra almenys una realitat de la història de la ciutat: qui controla el riu és mestre de tot.

Història

Anvers era la capital del Marquesat d'Antwerpen i feia part del Ducat de Brabant, que era una de les Disset Províncies. Després que el port de Brugge s'anés inutilitzant a causa dels sediments des del segle xiv, el d'Anvers pregué el relleu i la ciutat esdevingué molt pròspera. Això explica l'important llegat artístic i els edificis remarcables com l'ajuntament o la catedral gòtica, la més gran de Bèlgica. A Anvers hi van viure els pintors Rubens i Van Dyck.

Façana oest de la catedral d'Anvers

Quan els Estats Generals dels Països Baixos van ocupar Flandes Zelandès per fer-ne una Terra de la Generalitat, van controlar l'estuari del riu Escalda i van bloquejar el port des de la fi del segle xvi fins al segle xviii. Va ser l'inici d'un període de decadència econòmica que va durar fins als anys 1850. Durant la guerra dels vuitanta anys, la ciutat fou assetjada. Sota Napoleó, l'Escalda serà reobert. Un primer moll modern, el ‘Bonapartedok', es va construir l'any 1811 i va provocar una revifalla del port. A la Revolució belga del 1830, els neerlandesos van tornar a tancar el riu com a mitjà de pressió. L'obertura de l'Escalda va ser un dels punts de discussió principals després de la independència de Bèlgica. L'any 1839, el Tractat de Londres (1839) o Tractat dels XIV articles va estipular dos articles molt importants per al port: l'obertura de l'Escalda i el Rin de Ferro, una connexió ferroviària amb el Rin cap a Düsseldorf. Encara avui dia, l'apregonament del riu i la reobertura del Rin de Ferro són subjecte de llargues negociacions entre els dos estats.

Economia

Anvers és el segon port d'Europa (després de Rotterdam) i el quinzè del món, situat a ambdues ribes del riu Escalda. La ciutat també és coneguda per la seva indústria química i com el centre mundial del diamant. Hi ha unes 1500 companyies del diamant i un 70% de la producció mundial es negocia a Anvers.

Transport

Trens

Anvers és la ciutat que uneix les línies dirigides cap als Països Baixos, al nord. A l'est, les línies estan dirigides a Turnhout mentre que a l'oest, en direcció cap a Mechelen, Brussel·les i Charleroi. Al sud-oest, les destinacions més importants són Gant i Oostende. A més a més, des d'aquesta surten trens internacionals dirigits a ciutats com Amsterdam i París. Tots aquests destins estan altament interconnectats amb altres ciutats europees, per la qual cosa és fàcil moure's de país en país des de les principals estacions.

Exterior de l'Estació Central d'Anvers

L'estació que acull el principal flux de passatgers és l'Estació Central d'Anvers (Antwerpen Centraal Station, en neerlandès), que data de l'any 1905. És característica per la bellesa de la seua arquitectura i per tenir una gran volta de vidre. La revista nord-americana Newsweek la cataloga com la quarta estació de tren més gran del món.

Interior de l'Estació Central d'Anvers.

Aquesta estació es caracteritza per tenir tres nivells diferents de vies, després que es perforés un túnel perquè l'estació pogués ser de pas per als trens Intercity i d'alta velocitat (des de 2007). Fins aleshores, aquests trens havien de fer marxa enrere en aquesta estació o bé aturar-se en una altra estació de la ciutat.

Transport urbà

La ciutat compta amb una xarxa de tramvies i línies d'autobusos operades per De Lijn; i que connecten la ciutat amb el centre, els diferents barris i la part de la ciutat que resta al marge esquerre del riu.

El servei de tramvies compta amb dotze línies, mentre que el servei de trens subterranis —conegut en la ciutat com "Premetro"— en té sis.

Aeroports

Església de Carles Borromeus d'Anvers

La ciutat també compta amb un aeroport, anomenat Aeroport Internacional d'Anvers (Internationale Luchthaven Antwerpen)(IATA: ANR, ICAO: EBAW), que s'ubica en el districte de Deurne. Està connectat amb el centre de la ciutat mitjançant autobusos i està pendent una connexió entre aquest aeroport i el de Brussel·les Sud (Charleroi) mitjançant un tren d'alta velocitat amb eixides cada hora.

En l'actualitat aquest aeroport té connexions amb les ciutats angleses de Londres i Manchester, operades respectivament per Air France i BMI Regional. A banda, hi ha una sèrie de vols xàrter oferts per les companyies Abelag i Flying Gropu.

Demografia

A Anvers hi resideix una important comunitat jueva des de l'edat mitjana. Des dels anys 1960 la comunitat magrebina va créixer molt.

L'evolució demogràfica és:

  • 1575: 100.000 habitants aproximadament
  • 1590: menys de 40.000
  • 1800: 45.500
  • 1830: 73.500
  • 1856: 111.700
  • 1880: 179.000
  • 1900: 275.100
  • 1925: 308.000
  • 2004: 468.717
  • 2006: 461.496
  • 2015: 513.500
  • 2017: 520.000

Llocs d'interès

Museu aan de Stroom (MAS). La seva col·lecció inclou objectes marítims, peces etnogràfiques i exposicions temporals que connecten la cultura, l'art i la història locals i globals.
  • Barri jueu dels talladors de diamants (avui dia, Anvers és el centre del judaisme hassídic més important d'Europa darrera Londres i abans París)[3]
  • Catedral
  • Església Sant Pau
  • Església de Sant Jaume
  • Església de Carles Borromeus
  • Ajuntament
  • Castell Steen
  • Beguinatge
  • Rubenshuis o Casa de Rubens
  • Estació Central
  • Reial Museu de Belles Arts
  • Museu aan de Stroom (MAS)
  • Reial Acadèmia de Belles Arts
  • Port
  • Zoo
  • Casa de les Lletres, museu i arxiu de la literatura flamenca

Govern

Llista de Burgmestres

Ajuntament d'Anvers

Des del 1830 han ocupat el càrrec:

  • Frans Antoon Verdussen (: 1830)
  • Antoon Dhanis van Cannart (: 1830)
  • Alexis Gleizes (: 1830-1831)
  • Graaf Gerard Legrelle (: 1831-1848) (christ.)
  • Jan Frans Loos (: 1848-1863) (lib.)
  • Xavier Gheysens (waarnemend : 1863) (meeting)
  • Jozef Cornelis Van Put (: 1863-1872) (meeting)
  • Leopold De Wael (: 1872-1892) (lib.)
  • Georges Gits 1892) (lib.)
  • Jan Van Rijswijck (: 1892-1906) (lib.)
  • Victor Desguin (1906 a 1908-1909) (lib.)
  • Peter Alfons Hertogs (: 1906-1908) (lib.)
  • Jan De Vos (1909-1921) (lib.)
  • Hector Lebon (1921)
Estàtua de Bravo a la Grote Markt d'Anvers
  • Frans van Cauwelaert (1921-1932) (christ.)
  • Camille Huysmans (1933-1940 a 1944-1946) (soc.)
  • Leo Delwaide (1940-1944 en 1976) (christ.)
  • Jan Timmermans (: 1944) (vl. nat.)
  • Emile Van Put (1944)
  • Willem Eekelers (1946-1947) (soc.)
  • Lode Craeybeckx (1947-1976) (soc.)
  • Frans Detiège (1976) (soc.)
  • Mathilde Schroyens (1977-1982) (soc.)
  • Bob Cools (1983-1994) (soc.)
  • Leona Detiège (1995-2003) (soc.)
  • Patrick Janssens (2003-2012) (2006-?SP.A-Spirit)
  • Bart De Wever (2012-...) (NV-A)
Església de Sant Jaume d'Anvers

Personatges cèlebres nascuts a Anvers

  • Anton van Dyck (1599-1641), pintor flamenc
  • Pieter Boel, (1626-1674), arquitecte, banquer, pintor, escriptor
  • Jan van Asseliers (1520-1587), jurista, autor del Plakkaat van Verlatinghe (1581)
  • Hendrik Conscience (1812-1883), escriptor
  • Georges Eekhoud, (1854-1927), escriptor
  • Willem Elsschot, (1882-1960), escriptor
  • Jan Jacob de Laet (1815-1891), escriptor i polític
  • Johannes de Laet, (vers el 1593-1624), geògraf i filòleg
  • Jean-Charles della Faille, (1597-1652), matemàtic i astrònom
  • Hugues C. Pernath (1931-1975), poeta
  • Petrus Phalesius el jove (1510-1573), empresari, editor musical i impressor
  • Jan Henri Simon (1783-1861), violinista i compositor musical
  • Wannes Van de Velde (1937-2008), cantautor
  • Antoine Bessems (1806-1868), violinista i compositor

Referències

  1. ↑ «Anvers». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans, 2022.
  2. ↑ «Anvers». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 novembre 2025].
  3. ↑ Programa Questions à la Une de la RTBF "Juifs de Belgique: rester ou partir?", del 29 d'abril 2015.

Enllaços externs

  • Web oficial Arxivat 2011-02-03 a Wayback Machine. (neerlandès)


Precedit per:
Madrid
Capital Europea de la Cultura
1993
Succeït per:
Lisboa

Viccionari

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anvers&oldid=36503015»
Categoria:
  • Anvers
Categories ocultes:
  • Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament
  • Mapes amb diverses figures
  • Articles amb coordenades
  • Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
  • Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
  • Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
  • Control d'autoritats
  • Articles amb identificador CANTIC
  • Pàgines que usen l'extensió Kartographer
You are visitor 01402503 — GeezerVison does not store the pages you look up.
Best viewed with Netscape Navigator 4.7 or Internet Explorer 6 at 800×600. No cookies required.