GeezerVisonThe World Wide Web, restored to 800 pixels of glory. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Home|About|Gaming cabinet|Archives|How it works|Starter sites | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
GeezerVison is showing ca.wikipedia.org — Shortbus - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Shortbus és un film de 2006 escrita i dirigida per John Cameron Mitchell,[1] escriptor, director i actor de l'obra i la pel·lícula Hedwig and the Angry Inch.[2][3] La revista britànica Total Film l'ha classificat com un dels cinquanta millors films gais de la història.[4] Retrata el microcosmos marginal d’una societat hedonista i desencantada que es resisteix a ser esclafada pel govern dels idiotes.[5]
ArgumentUna sèrie de personatges del Nova York després dels Atemptats de l'11 de setembre de 2001 revelen llurs inquietuds sexuals i vitals: Na Sofia és una sexòloga anorgàsmica. En James i en Jamie són una parella gai que volen ver un ménage à trois amb Ceth. La idea va sortir d'en James, però el que en Jamie no sap és que en el vídeo que el seu al·lot li prepara hi trobarà la vertadera raó d'aquesta iniciativa. A més en Jamie, que va ser gigoló fins que va conèixer en James, no deixa que el seu company el penetri. Na Severin és una prostituta que ofereix sessions de sadomasoquisme als clients. Té problemes a l'hora d'establir relacions sexuals. Totes aquestes persones conflueixen al bar Shortbus, regentat per l'excèntric Caleb. És un bar bohemi on es mescla sexe, art, música i la possibilitat d'establir conversació amb personatges de tota mena. Repartiment
ReaccionsHom en va parlar molt perquè conté escenes de sexe explícit, de tal manera que molts la qualificaren de pornogràfica. El director John Cameron Mitchell se'n va haver de defensar en nombroses ocasions:
A més del director, també es va haver de defensar l'actriu Sook-Yin Lee, que va estar a punt de ser acomiadada de la Canadian Broadcasting Corporation, per la qual feia un programa de ràdio (Definitely Not the Opera),[7] perquè a la pel·lícula participa en un seguit d'escenes de sexe no simulat. Finalment va mantenir el lloc de feina gràcies al suport del públic i de famosos com Francis Ford Coppola, Michael Stipe o Yoko Ono.[8] Banda sonoraLa banda sonora «Presenta una varietat de sons diferents i, a diferència d'altres àlbums de bandes sonores, és realment accessible. Sis cançons de l'austràlia Matthew Scott residint a Nova York en fan la columna vertebral. Té una veu descrita com a «sensual i andrògina», cosa que convé perfectament, però hi ha un so únic en els seus rasguejos, potser lleugerament influenciat per la seva col·laboració passada amb el bateria i compositor de Morrissey, Spencer Cobrin.»[8] «Una banda sonora impressionant».[9]
Referències
Enllaços externs
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| You are visitor 01402503 — GeezerVison does not store the pages you look up. Best viewed with Netscape Navigator 4.7 or Internet Explorer 6 at 800×600. No cookies required. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
