GeezerVison is showing ca.wikipedia.org — 1984 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- 2 de febrer:
- 3 de febrer
- Caracas: se signa la Declaració de Caracas entre sis països democràtics hispanoamericans i Espanya, en la qual es qualifica la democràcia com el millor sistema polític per a Hispanoamèrica.[7]
- Los Angeles: S'anuncia el naixement del primer humà fruit de fertilitzar un embrió congelat.[8]
- 4 de febrer; Long Beach (Califòrnia): Per primer cop, una dona estèril dona a llum després de la implantació d'un òvul fertilitzat en una altra dona.[9]
- 5 de febrer: el Duc de Cadis, Alfonso de Borbó Dampierre, sofreix un greu accident automobilístic, en el qual pereix el seu fill major, Francisco.
- 9 de febrer: La popular cançó Astúries, patria querida, és declarada himne oficial del Principat d'Astúries.[10]
- 5 de març: La primera ministra Indira Gandhi ordena un atac al Temple d'Or, on es refugien separatistes sikhs.
- 6 de març: Inici de la Vaga de miners britànics (1984-1985)
- 14 de març, Belfast (Irlanda del Nord)ː Paramilitars de l'Ulster Freedom Fighters fereixen greument en un atemptat a Gerry Adams, president del Sinn Féin.[11]
- 1 de juliol: l'enginyer José Napoleón Duarte, electe democràticament com a president constitucional de la República del Salvador, pren possessió del seu càrrec.
- 11 de setembre, La Gomera, illes Canàries: Vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.[12]
- 1 d'octubre, Plaça de Tian'anmen, Pequín: El president xinès Den Xiaoping demana la reunificació pacífica amb Taiwan en el 35è aniversari del país.[13]
- 25 d'octubre, Itaipú (frontera entre el Brasil i el Paraguai): el dictador del Brasil, João Baptista Figueiredo, i el del Paraguai, Alfredo Stroessner inauguren la central hidroelèctrica d'Itaipú la més potent del món.
- 30 d'octubre, Espanya: Més de 100.000 treballadors del sector naval segueixen la vaga general contra els plans de reconversió i reestructuració de les drassanes.[14]
- 31 d'octubre
- 2 de novembre: l'Alhambra és declarada Patrimoni de la Humanitat.
- 20 de novembre, Japó: comença la publicació de Bola de Drac serialitzada a la revista setmanal Shūkan Shōnen Jump.[17]
- 19 de desembre: signatura d'un acord entre la Xina i el Regne Unit pel qual el govern de Londres es compromet a lliurar Hong Kong al govern de Pequín l'any 1997.[18]
- S'inicia l'emissió de la sèrie Ferdy
Premis Nobel
| Camp |
Guardonats |
|---|
| Física |
|
| Química |
|
| Medicina o Fisiologia |
|
| Literatura |
|
| Pau |
|
| Economia |
|
Naixements
Les persones nascudes el 1984 faran 42 anys enguany.
Països Catalans
- 24 de gener, Torredembarra: Berta Castells, atleta catalana olímpica, de llançament de martell.[19]
- 29 de febrer, Mataró: Núria Martínez i Prat, jugadora de bàsquet catalana.[20]
- 5 de març, Calaf, Anoia: Marta Soler i Balcells, jugadora catalana d'hoquei sobre patins.[21]
- 15 de març, Vic, Osona: Emma Corominas Yebra, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[22]
- 29 de març, Barcelona: Cristina Roca Grau, portera d'hoquei sobre patins catalana.[23]
- 31 de març, Arenys de Munt, Maresme: Ester Artigas i Miquel, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[24]
- 8 d'abril, Candelara, Itàlia: Lucia Pietrelli, escriptora, poetessa i traductora italiana en català.[25]
- 8 de maig, Olot: Jennifer Pareja, jugadora de waterpolo catalana, reconeguda l'any 2013 com a «Millor Waterpolista del Món».[26]
- 2 de juny, Barcelona: Erika Villaécija, nedadora d'estil lliure i aigües obertes catalana.[27]
- 9 de juny, València, Mireia Pérez, autora de còmics, il·lustradora i dissenyadora.[28]
- 18 de juny, Sabadell: Mariona Ribas i Deu, actriu catalana que ha desenvolupat una àmplia carrera a la televisió i el teatre.[29]
- 12 de juliol, Barcelona: Victoria Anna Perea Sánchez, primera persona que va nàixer per fecundació in vitro a Espanya, i sisena de tot el món.[30]
- 11 d'agost, Barcelona: Miranda Makaroff, dissenyadora i artista multidisciplinària catalana.[31]
- 16 d'agost, Valls: Tina Fuentes i Fache, nedadora de natació sincronitzada catalana (m. 2018).[32]
- 12 de setembre, Piera, Anoia: Gemma Bou i Mena, ciclista catalana d'elit que destacà en la pràctica del biketrial, Campiona del Món de 2003.[33]
- 22 de novembre, Tarragona: Joan Olivé i Márquez, pilot català de motociclisme.
Resta del món
- 23 de gener, Bedum, Països Baixos: Arjen Robben, futbolista neerlandès.
- 25 de gener, São Vicente, Brasil: Robinho, futbolista brasiler.
- 5 de febrer, Ciudadela, Argentina: Carlos Tévez, futbolista argentí.
- 17 de febrer,
- 22 de febrer, Odense, Dinamarca: Johanne Schmidt-Nielsen, política danesa.[36]
- 28 de febrer, Děčín, República Txeca: Karolína Kurková, model txeca.
- 5 de març, Duque de Caxias: Bruna Beber, poeta i escriptora brasilera.[37]
- 20 de març, Fuenlabrada, Espanya: Fernando Torres, futbolista espanyol.
- 11 de maig, Fuentealbilla, Espanya: Andrés Iniesta, futbolista espanyol.
- 14 de maig, White Plains, Nova York: Mark Zuckerberg, creador de Facebook.[38]
- 5 de juny, Wamel, Gelderland: Iris van Herpen, dissenyadora de moda holandesa.[39]
- 12 de juny, Moncalieri: Chiara Appendino, política italiana, que fou alcaldessa de Torí.[40]
- 19 de juny, Almaty, Kazakhstan: Katarina Kat, actriu porno.
- 23 de juny, Bangor (Gal·les): Duffy –el nom artístic d'Aimée Ann Duffy–, cantant i compositora gal·lesa.[41]
- 27 de juny, Heidelberg, Alemanya: Kai Herdling, futbolista alemany.
- 1 d'agost, Kolbermoor, Baviera, Alemanya: Bastian Schweinsteiger, futbolista alemany.
- 28 d'agost, Sete Lagoas, Minas Gerais, Brasil: Paula Fernandes, cantant brasilera.
- 4 de setembre, Pamplona, Navarra: Ainhoa Tirapu, portera de futbol navarresa que ha jugat amb l'Atlètic de Bilbao.[42]
- 15 de setembre, Londres, Anglaterra: El Príncep Enric de Gal·les, conegut com a Harry, fill petit del Príncep Carles de Gal·les i la difunta Diana de Gal·les[43]
- 16 de setembre, Kutaisi, Geòrgia: Katie Melua, cantant georgiana.
- 27 de setembre, Belleville (Canadà): Avril Lavigne, cantant canadenca.
- 10 d'octubre, Oceanside, Estats Units: Elana Meyers Taylor, corredora de bobsleigh estatunidenca.[44]
- 18 d'octubre, Mumbai (Índia): Freida Pinto, actriu indiana.
- 25 d'octubre, Santa Bàrbara (Califòrnia), Estats Units: Katy Perry, cantant estatunidenca.
- 7 de novembre: Lana Jurčević, cantant croata.
- 22 de novembre, Ciutat de Nova York, EUA: Scarlett Johansson, actriu estatunidenca.
- 2 de desembre, Kíiv: Marina Serhíivna Viazovska, matemàtica ucraïnesa, premiada amb la Medalla Fields.[45]
- 22 de desembre, Halmstad, Suècia: Basshunter, cantant, productor musical i punxadiscos suec
- 30 de desembre, Akron (Ohio), Estats Units: LeBron James, basquetbolista americà.[46]
Necrològiques
Entre les morts destacades de l'any hi ha les del filòsof Michael Foucault, els cantants Xesco Boix i Marvin Gaye o els escriptors Julio Cortázar i Truman Capote.
- Països Catalans
- 2 de gener - Barcelona: Sebastià Juan Arbó, escriptor català (n. 1902).
- 5 de gener, L'Alguer: Verdina Pensè, pintora i joiera algueresa (n. 1913).[47]
- 7 de març, Buenos Aires: Helena Cortesina, cupletista, actriu, directora de cinema i productora, pionera del cinema fet a Espanya (n. 1903).[48]
- 12 de març - Reus: Antònia Abelló Filella, activista política, periodista republicana i feminista, pianista i escriptora (n. 1913).[49]
- 15 de març - Madrid, Espanya: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (n. 1914).
- 21 de març - Barcelona: Maria Carratalà i Van den Wouver, pianista i compositora, pedagoga i crítica musical catalana (n. 1899).[50]
- 4 de maig - València: María Lacunza Ezcurra, primera advocada navarresa (n. 1900).[51]
- 23 de maig - Madrid: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (n. 1900).[52]
- 3 de juny - Elx: Alejandro Ramos Folqués, arqueòleg valencià. Fundador del Museu Arqueològic d'Elx.[53]
- 19 de juny - Nova York: Lee Krasner, influent artista de l'expressionisme abstracte (n.1908).[54]
- 26 de juny - Barcelona: Rosa Szücs i del Olmo, fotògrafa catalana (n. 1911).[55]
- 20 de juliol - Alzira, Ribera Alta: Toni Villaescusa, militant català de Terra Lliure.
- 21 de juliol - Malgrat de Mar, Maresme: Xesco Boix, músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.
- 12 de setembre - Tiana, Maresme: Lola Anglada, dibuixant catalana.[56]
- 30 de novembre - Barcelona: Joan Vinyoli i Pladevall, poeta català.[57]
- Lima: Gonçal de Reparaz i Ruiz, geògraf, membre de la Societat Catalana de Geografia.
- Barcelona: Rogel·li Duocastella i Rosell, sacerdot i sociòleg
- Resta del món
- 7 de gener - Bandol, França: Alfred Kastler, Premi Nobel de Física francès (n. 1902).
- 14 de gener - San Diego, Califòrnia, Estats Units: Ray Kroc, empresari americà, fundador de McDonald's (n. 1902).[58]
- 20 de gener - Acapulco, Mèxic: Johnny Weissmüller, esportista i actor nord-americà d'origen hongarès (n. 1904).
- 7 de febrer - Baviera?: Claire Bauroff, ballarina, coreògrafa, professora de ballet, actriu, model i escriptora alemanya (n. 1895).[59]
- 12 de febrer - París, França: Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí (n. 1914).
- 15 de febrer -
- 26 de febrer - Parísː Simone Berriau, actriu, cantant d'òpera, empresària teatral francesa.[62]
- 12 de març - Madrid: Juana Mordó, marxant d'art (n. 1899).[63]
- 19 de març - Ventura (CA)ː Ina Ray Hutton, cantant i directora de banda estatunidenca.[64]
- 26 de març - Cleveland (Ohio), Estats Units: Ahmed Sékou Touré, president de Guinea (n. 1922).[65]
- 1 d'abril - Los Angeles (EUA): Marvin Gaye, cantant nord-americà de soul (n. 1939).[66]
- 8 d'abril - Moscou, RSFS de Rússia: Piotr Leonídovitx Kapitsa, físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978 (n. 1894).[67]
- 28 d'abril - Tauranga (Nova Zelanda): Sylvia Ashton-Warner, escriptora, poetessa i educadora neozelandesa (n. 1908).[68]
- 30 d'abril, Pamplona, Navarra: Lola Rodríguez Aragón, soprano espanyola, mestra de grans cantants (n. 1910).[69]
- 16 de maig, Davos, Grisons, Suïssa: Irwin Shaw, escriptor, guionista i productor estatunidenc (n. 1913).[70]
- 25 de maig, Erfurt: Grete Reichardt, artista tèxtil i dissenyadora alemanya, alumna de la Bauhaus.[71]
- 11 de juny: Enrico Berlinguer, polític italià (n. 1922).[72]
- 26 de juny: Michel Foucault, filòsof francès (n. 1926).[73]
- 30 de juny - comtat de Dukes (Massachusetts): Lillian Hellman, dramaturga i guionista estatunidenca (n. 1905).[74]
- 25 de juliol, Los Angeles, Califòrnia: Big Mama Thornton, cantant estatunidenca de blues.[75]
- 27 de juliol - Lausana, Suïssa: James Mason, actor de teatre i cinema anglès (n. 1909).[76]
- 25 d'agost - Los Angeles, Califòrnia, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc.
- 17 d'octubre - Nova Yorkː Alberta Hunter, cantant i compositora estatunidenca de jazz i blues (n. 1895).[77]
- 20 d'octubre, Cambridge, Massachusetts (EUA): Carl Ferdinand Cori, bioquímic estatunidenc d'origen txec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (n, 1896).
- 21 d'octubre - Neuilly-sur-Seine, França: François Truffaut, director de cinema francès (n. 1932).
- 9 de setembre: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès. (n. 1947).
- 14 d'octubre, Cambridge (Anglaterra): Martin Ryle, astrònom anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1974 (n. 1918).
- 31 d'octubre - Allahabad (Índia): Indira Gandhi, política índia (n. 1917).[58]
- 4 de novembre - París: Jane Evrard, música, primera directora d'orquestra francesa.[78]
- 20 de novembre - Bilbao: Santiago Brouard Pérez, metge i polític basc, assassinat pel GAL (n. 1919).
- Muhammad Izzat Darwaza, nacionalista palestí (n. 1888).
Referències
- ↑ Pérez-Amat García, Ricardo; Pérez-Ugena y Coromina, Álvaro. Sociedad, integración y TV en España (en castellà). Ediciones del Laberinto, 2006, p. 159. ISBN 8484832600.
- ↑ Verdú, Mariu. «Tal dia com avui, però de 1984, neix el Moviment de Defensa de la Terra (MDT)». dBalears, 11-03-2025. [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ «La Dra. Anna Veiga, la mare “científica” de la Victòria Anna» (en castellà), 25-02-2019. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Velòdrom d’Horta». enciclopèdia.cat. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Los ecologistas afirman que Ascó emite radiactividad al exterior desde 1990» (en castellà). 20 minutos, 18-11-2008. [Consulta: 12 abril 2015].
- ↑ Ceberio, Jesus. «Costa Rica se niega a conceder asilo político a 3.000 seguidores armados de Edén Pastora» (en castellà). El Pais, 03-04-1984. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ «La Declaración de Caracas, primer paso hacia una política de solidaridad en América Latina» (en castellà). El Pais, 05-02-1984. [Consulta: 30 setembre 2022].
- ↑ Blakeslee, Sandra «Infertile Woman Has Baby Through Embryo Transfer» (en anglès). The New York Times, 04-02-1984 [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «Infertile woman has baby through embryo transfer» (en anglès). NY Times, 04-02-1984. [Consulta: 1 octubre 2022].
- ↑ Plantilla:Ref-publicación
- ↑ «Gerry Adams, líder de la rama política del IRA, herido de dos balazos en el centro de Belfast» (en castellà). El País, 15-03-2020. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ Chijeb, Norberto. «La Gomera, 1984: la mayor tragedia humana en un incendio forestal» (en castellà), 09-09-2019. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Speech at the ceremony celebrating the 35th anniversary of the founding of the People's Republic of China - China - Chinadaily.com.cn». [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ País, El «Seguimiento masivo, sin graves incidentes, de la huelga de los astilleros» (en castellà). El País [Madrid], 30-10-1984. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «1984: Assassination and revenge» (en anglès). BBC, 31-10-1984.
- ↑ Pino, Domingo del «Las primeras maniobras aéreas entre España y Marruecos se realizarán esta semana» (en castellà). El País [Madrid], 29-10-1984. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Manga Guide - Weekly Shōnen Jump Serialization» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Soler, Jordi; Strubell, Toni «Acord Xina i Regne Unit pel qual Londres lliura Hong Kong al govern de Pequín». El Punt Avui, Efemèrides, 19-12-2013 [Consulta: 19 desembre 2013].
- ↑ «Berta Castells Franco | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ «Núria Martínez Prat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Marta Soler Balcells | enciclopedia.cat». [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Emma Corominas Yebra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Cristina Roca Grau | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 gener 2024].
- ↑ «Ester Artigas Miquel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Lucia Pietrelli, Biografia, galeria i obres». Institut d'Estudis Baleàrics | BCulture. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Jénnifer Pareja Lisalde | enciclopedia.cat». [Consulta: 22 març 2024].
- ↑ «Erika Villaécija i Garcia | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ Cómic e ilustración Injuve. Exposición 2010. Mireia Pérez (en castellà). Madrid: Dirección General del Instituto de la Juventud, 2010, p. 34-36.
- ↑ «Mariona Ribas | Actress» (en anglès). [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ «La primera 'bebe probeta' de España cumple hoy 35 años». www.publico.es. [Consulta: 18 agost 2019].
- ↑ «Pamplemousse, de Miranda Makaroff» (en castellà). CiberCOM, 28-10-2018. [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ «SINCRONIZADA – MELBOURNE 2007 / Fichas de las mundialistas españolas» (en castellà). Real Federación Española de Natación, 16-03-2007. Arxivat de l'original el 2020-06-20. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Gemma Bou Mena | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Julia Cagé» (en anglès). Harvard University. Arxivat de l'original el 2017-12-30. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «Olympedia – Támara Echegoyen». [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ «Johanne Schmidt-Nielsen». Gyldendal [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ «Bruna Beber - a poética do instante» (en portuguès). Templo Cultural Delfos. Elfi Kürten Fenske. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Mark Zuckerberg | American computer programmer and entrepreneur» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Robertson, Emma. «Iris van Herpen» (en anglès). The Talks, 03-08-2016. [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «XIX Legislatura - Deputati e Organi - Scheda deputato - APPENDINO Chiara» (en italià). Parlamento Italiano. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «Duffy - Biografía, Discos y Canciones». Todomusica.org. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Ainhoa Tirapu cuelga los guantes con el final de la temporada» (en castellà). Athletic Club, 28-04-2020. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Prince Harry, duke of Sussex | Biography, Facts, & Wedding» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2020].
- ↑ «Olympedia – Elana Meyers Taylor». [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Maryna Viazovska, la matemática que empaqueta esferas» (en castellà). Mujeres con ciencia, 20-09-2022. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «LeBron James | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ Murgia, Giangavino. «OLZAI. Un bel dipinto di Verdina Pensè nella mostra «Arte in rosa a Casa Floris»» (en italià). La Barbagia, 15-12-2017. [Consulta: 28 abril 2019].
- ↑ «Un libro recoge la historia de Helena Cortesina, la valenciana pionera del cine» (en castellà). Culturplaza, 26-10-2023. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ Ivern i Salvà, Dolors. «Biografia Antònia Abelló i Filella». MEMÒRIAesquerra.cat. [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujer: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi». Asparkía, 27, 2015, p. 131-145.
- ↑ Yanes Pérez, José Santiago. Estudio histórico-jurídico del acceso de la mujer a la abogacía en España (tesi) (en castellà). Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. Facultad de Derecho. Departamento de Ciencias Jurídicas Básicas, 2015.
- ↑ Barreiro, Javier. «Sélica Pérez Carpio». Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2020-07-26. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Ramos Folqués, Alejandro» (en castellà). Universitat Miguel Hernández. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Brenson, Michael. "Lee Krasner Pollock is Dead - Painter of New York School" (anglès), The New York Times, 21-06-1984. [Consulta: 8 novembre 2014].
- ↑ «Esquela necrològica». La Vanguardia, 27-06-1984. [Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑ «Lola Anglada,1893-1984. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Joan Vinyoli i Pladevall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Kucher, Primus-Heinz. «Bauroff, Claire». LITKULT 1920 ER.AAU.AT. Alpen-Adria-Universität Klagenfurt. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Herzenberg, C. L. «Grete Hermann: An early contributor to quantum theory». arXiv:0812.3986 [physics], 20-12-2008.
- ↑ Muguruza Montero, Arantza. «Endulza tu café: Janaki Ammal, la botánica que estudió la caña de azúcar» (en castellà). Mujeres con ciencia, 20-04-2017. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Simone Berriau». Find a Grave. [Consulta: juny 2026].
- ↑ «Juana Mordo. Galerista pionera de la vanguardia» (en castellà). eSefarad, 30-12-2017. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «El lado femenino del jazz» (en castellà). Mas Jazz, 2021. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «1984». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Ritz, David. «Marvin Gaye» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Pyotr Kapitsa. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Sylvia Ashton-Warner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ Franco, Enrique «Fallece Lola Rodríguez de Aragón, maestra de grandes cantantes españoles» (en castellà). El País [Madrid], 30-04-1984. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Irwin Shaw | American author» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Margaretha Reichardt» (en alemany). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ «BERLINGUER, Enrico in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Michel Foucault» (en francès). [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ «Lillian Hellman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Caneda, Javier. «“Big Mama” Thornton 1926-1984» (en castellà). Cultura Blues, 01-03-2021. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «James Mason | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Alberta Hunter» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «Evrard, Jane» (en alemany). Gosteli-Stiftung (Fundació Gosteli). [Consulta: 10 setembre 2024].
|
