GeezerVison is showing ca.wikipedia.org — 1920 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Esdeveniments
- Països Catalans
- 14 de març, Mataróː S'inaugura el Teatre Bosque, amb l'actuació de la companyia d'acròbates de Willy Frediani.[1]
- 11 de maig, L'Hospitalet de Llobregat: l'Estat espanyol expropia la zona de la Marina de ll'Hospitalet de Llobregat, que agrega a Barcelona, per fer un port franc en terrenys que ara pertanyen a l'Autoritat Portuària de Barcelona.[2]
- 23 de juny, Barcelona: Creació del Banc de Catalunya.[3]
- 13 d'octubre, Barcelonaː Se celebra, al Palau de la Música Catalana el primer concert de l'Orquestra Pau Casals.[4]
- 24 d'octubre: Reus: S'inaugura definitivament el Teatre Bartrina, amb una conferència d'Eduard Toda i la representació de La justícia de l'abat, obra de Josep Martí Folguera.[5]
- Resta del món
- 10 de gener: Entra en vigor el Tractat de Versalles.
- 13 a 17 de març: Wolfgang Kapp va protagonitzar un intent de cop d'estat contra el govern democràtic de la República de Weimar, conegut com el putsch de Kapp: recolzat per tropes de la Marina sota el comandament del general Lüttwitz, va ocupar Berlín i es va fer proclamar canceller. Però l'èxit de la vaga general convocada pels sindicats el va forçar a abandonar al cap de quatre dies, refugiant-se a Suècia.[7]
- 15 d'abril: Madrid (Espanya): fundació del Partit Comunista Espanyol.[7]
- 20 d'abril, Anvers: Comencen els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, Jocs Olímpics de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica).[8]
- 4 de juny, Els Aliats i Hongria signen el Tractat de Trianon.[9]
- 6 d'agost, Londres, Anglaterra: els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell “cap escolta mundial”.
- 12 de setembre, Anvers: Es clausuren els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, Jocs de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica).[10]
- 16 de setembre: Moren unes 30 persones en un atemptat amb bomba al districte financer de Wall Street, a Nova York.[11]
- 24 d'octubre: Reus: S'inaugura definitivament el Teatre Bartrina, amb una conferència d'Eduard Toda i la representació de La justícia de l'abat, obra de Josep Martí Folguera.[5]
- 30 d'octubre, Sydney: Es funda el Partit Comunista d'Austràlia.[12]
- Els bolxevics conquereixen l'Emirat de Bukharà instaurant la República Popular de Bukharà.
- La ciutat de Trípoli és incorporada a la República del Gran Líban
- A principis d'any, Landmann descriu una segona variant de la toxina botulínica causada per Clostridium botulinum. Això succeeix als Estats Units, durant "L'escàndol de les olives".[13]
Premis Nobel
| Camp |
Guardonats |
|---|
| Física |
|
| Química |
|
| Medicina o Fisiologia |
|
| Literatura |
|
| Pau |
|
Naixements
- Països Catalans
- 4 de febrer, Barcelona: Rina Celi, cantant barcelonina de jazz i música lleugera i actriu dels anys quaranta (m. 1996).[14]
- 8 de febrer, Barcelona: Josep Maria Ballarín i Monset, capellà i escriptor. Popularment conegut com a "Mossèn Tronxo" (m. 2016).
- 10 de febrer, Figueres, Empordà: Josep Pallach i Carolà, mestre, pedagog i polític català.
- 27 de febrer, Barcelona: Mercé Pàniker i Alemany, empresària i activista social catalana (m. 2012).[15]
- 6 de març, Sabadell: Josep Capmany i Casamitjana, bisbe auxiliar de Barcelona.[16]
- 7 d'abril, Argelers, Rosselló: Jordi Barre, cantautor nord-català (m. 2011).
- 10 d'abril, Barcelona: Maria de Ávila, ballarina, coreògrafa i directora de grans companyies de ballet clàssic i neoclàssic (2014).[17]
- 14 d'abril,
- 16 de maig, Mont-roig del Camp (Baix Camp): Antoni Ballester i Nolla, químic i oceanògraf català (m. 2017).[20]
- 23 de maig, Junedaː Maria Dolors Sabaté i Andreu, infermera, llevadora, dirigent de moviments cristians obrers.[21]
- 30 de maig, Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (m. 2014).[22]
- 3 de juny, Sabadell: Joan Vilacasas, pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.
- 17 de juliol, Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional, 1980, 2001) i de la Diputació de Barcelona, 1973, 1977).
- 22 de juliol, Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana.[23]
- 25 de juliol, Palma: Catalina Valls Aguiló de Son Servera, actriu i escriptora mallorquina (m. 2010).[24]
- 15 d'agost, València: Vicente Aguilera Cerni, crític d'art i assagista valencià (m. 2005).
- 10 de setembre, Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.[25]
- 9 d'octubre, Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català.
- 2 de novembre, Sabadell, província de Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.
- 4 de novembre, Sallagosa, Alta Cerdanya: Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà), poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats a la Catalunya del Nord.
- 7 de novembre, Barcelona: Joan Perucho, novel·lista, poeta i crític d'art català.
- 4 de desembre, Centelles: Conxa Sisquella i Planas, pintora i artista destacada de la postguerra (m. 1996).
[26]
- Resta del món
- 9 de gener, Madrid, Espanya: José Luis de Vilallonga, escriptor, periodista, actor i aristòcrata.
- 10 de gener, Durwood, Oklahoma: Rosella Hightower, ballarina clàssica estatunidenca (m. 2008).[30]
- 16 de gener, Zhengzhou (Xina): Wei Wei, periodista i escriptor xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (m. 2008).
- 20 de gener, Rímini, Regne d'Itàlia: Federico Fellini, director de cinema i guionista italià (m. 1993).
- 22 de gener, Trento (Itàlia): Chiara Lubich, fundadora i presidenta del Moviment dels Focolars (m. 2008).[31]
- 6 de febrer, el Caire: Andrée Chedid, escriptora francesa d'origen cristià libanès (m. 2011).[32]
- 22 de febrer, San Giorgio di Piano, Bolonya: Giulietta Masina, actriu italiana (m. 1994).[33]
- 29 de febrer, Neuilly-sur-Seine: Michèle Morgan, actriu francesa de cinema (m. 2016).[34]
- 10 de març, Ville-d'Avray, Hauts-de-Seine, França: Boris Vian, músic i escriptor francès.(m. 1959)[35]
- 11 de març, Dordrecht, Països Baixos: Nicolaas Bloembergen, físic nord-americà d'origen neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1981.
- 12 de març, París: Françoise d'Eaubonne, escriptora i feminista francesa que encunyà el terme ecofeminisme (m. 2005).[36]
- 15 de març, Mart (Texas), EUA: Edward Donnall Thomas, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (m. 2012).
- 16 de març, Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (m. 2012).
- 17 de març, Toay, La Pampa, Argentina: Olga Orozco, poetessa argentina.[37]
- 21 de març, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010)[38]
- 4 d'abril, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010).
- 6 d'abril, Xangai, Xina: Edmond Henri Fischer, bioquímic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1992.[39]
- 8 d'abril, Harlem, Nova York: Carmen McRae, cantant de jazz nord-americana.[40]
- 15 d'abril, Stuttgart (Alemanya): Richard von Weizsäcker, polític alemany, alcalde de Berlín (1981-1984), President d'Alemanya (1984-1994), Premi Internacional Catalunya 1995 (m. 2015).[41]
- 20 d'abril, EUA: John Paul Stevens, jurista estatunidenc. Membre del Tribunal Suprem dels Estats Units (m. 2019).[42]
- 28 d'abril, Venècia, Regne d'Itàlia: Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (m. 1973).[43]
- 9 de maig, Media Luna, Cuba: Celia Sánchez Manduley, guerrillera i política cubana, una de les líders de la Revolució (m. 1980).[44]
- 12 de maig, Praga: Vilém Flusser, filòsof.
- 18 de maig, Wadowice, Polònia: Karol Wojtyla, cap de l'església catòlica que prengué el nom de Joan Pau II (m. 2005).[45]
- 26 de maig, Jamestown, Dakota del Nord: Peggy Lee, cantant estatunidenca de jazz i música popular, compositora i actriu (m. 2002).[46]
- 29 de maig, Budapest, Hongria: John Harsanyi, economista hongarès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1994 (m. 2000).[47]
- 4 de juny, Triesteː Fedora Barbieri, mezzosoprano italiana (m. 2003).[48]
- 7 de juny, La Hoguette (França): Georges Marchais, polític comunista francès (m. 1997).[49]
- 16 de juny, Ciutat de Mèxic, Mèxic: José López Portillo, president de Mèxic (m. 2004).[50]
- 17 de juny, Nancy, França: François Jacob, metge i biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 2013).[51]
- 20 de juny, Abeokuta, Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià (m. 1997).[52]
- 26 de juny, Viena: Ludwig Streicher, contrabaixista austríac, principal contrabaix de l'Orquestra Filharmònica de Viena (m. 2003).[53]
- 6 de juliol, Christiania: Elise M. Boulding, sociòloga pionera dels estudis per a la pau i resolució de conflictes (m. 2010).[54]
- 8 de juliol, Gilmore City, Iowa, Mary Ellen Solt, poetessa nord-americana
- 10 de juliol, San Francisco, EUA: Owen Chamberlain, físic, Premi Nobel de Física de 1959 (m. 2006).[55]
- 14 de juliol, Lushan, Jiangxi, Xina: Anne Tyng, arquitecta estatunidenca (m. 2011).[56]
- 23 de juliol, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa.[57]
- 25 de juliol, Londres, Anglaterra: Rosalind Franklin, científica britànica (m. 1958).[58]
- 30 de juliol, Míchiganː Marie Tharp, geòloga, oceanògrafa i cartògrafa estatunidenca.[59]
- 3 d'agost, Oxford: P. D. James, escriptora anglesa de novel·la detectivesca (m. 2014).[60]
- 9 d'agost, Nova York: Marjorie Hyams, música de jazz estatunidenca, vibrafonista, pianista, bateria i arranjadora musical (m. 2012).[61]
- 16 d'agost, Andernach, Alemanya: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (m. 1994).
- 17 d'agost, Comtat de Dublín, Irlanda: Maureen O'Hara, actriu de cinema irlandesa.[62]
- 18 d'agost,
- 20 d'agost, Bucarest: Zoe Dumitrescu Buşulenga, crítica literària i assagista romanesa (m. 2006).[65]
- 26 d'agost, Spilimbergo, Friül-Venècia Júlia: Novella Cantarutti, escriptora en llengua furlana (m. 2009).[66]
- 27 d'agost, Nàpols, Itàlia: Maria Curcio, pianista clàssica italiana que com a professora va tenir una gran reputació (m. 2009).[67]
- 14 de setembre,
- 23 de setembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Mickey Rooney, actor i director estatunidenc.
- 29 de setembre, Mitcham, Surrey, Anglaterra: Peter D. Mitchell, bioquímic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1978 (m. 1992).[69]
- 30 de setembre, Xangai, Xina: Eileen Chang, escriptora en llengua xinesa i anglesa (m. 1995).
- 1 d'octubre, Nova York, EUA: Walter Matthau, actor estatunidenc (m. 2000).[70]
- 3 d'octubre, Owston Ferry, Lincolnshire, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa britànica (m. 2010).[71]
- 5 d'octubre, Estats Units d'Amèrica: Elizabeth Bugie Gregory, bioquímica estatunidenca que va identificar l'estreptomicina (m. 2001).[72]
- 17 d'octubre:
- 18 d'octubre, Atenes, Grècia: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.
- 23 d'octubre, Omegna, Regne d'Itàlia: Gianni Rodari, mestre, escriptor, pedagog i periodista italià (m. 1980).
- 29 d'octubre, Caracas, Veneçuela: Baruj Benacerraf, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980 (m. 2011).[74]
- 5 de novembre, Cambridge, Massachusetts, EUA: Douglass North, economista i historiador nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1993 (m. 2015).
- 6 de desembre, Stainforth, South Yorkshire, Anglaterra: George Porter, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (m. 2002).
- 10 de desembre, Txetxelnik, Ucraïna: Clarice Lispector, escriptora brasilera en portuguès, de les més rellevants del segle xx (m. 1977).[75]
- 11 de desembre, Crespinh, (França): Joan Bodon, escriptor occità (m. 1975).[76]
- 21 de desembre, L'Havana: Alicia Alonso, ballarina i coreògrafa de dansa clàssica (m. 2019).[77]
- 23 de desembre, Lodi: Elena Cazzulani, escriptora i poetessa italiana (m. 2008).
Necrològiques
- Països Catalans
- 9 de gener, Barcelona: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí (n. 1864).
- 21 d'abril, València, l'Horta: Josep Aixa Íñigo, escultor valencià (n. 1844).
- 12 d'agost, València: Francesc Martí Grajales, periodista, assagista i erudit valencià (n. 1862).
- 30 de setembre, València: Josep Aguirre Matiol, poeta valencià (n. 1842).
- 30 d'octubre, València: Lluís Tramoyeres i Blasco, historiador de l'art valencià (n. 1854).
- 30 de novembre, Barcelona: Francesc Layret, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure (n. 1880).
- 9 de desembre - Vallibona (els Ports): Josep Meseguer i Costa, eclesiàstic valencià (n. 1843).
- Barcelona: Artur Gallard i Tresens, empresari, poeta, i polític barceloní.
- Figueres (Alt Empordà): Esteve Trayter i Colomer, pedagog i col·leccionista.
- Resta del món
- 4 de gener, Madrid, Espanya: Benito Pérez Galdós, escriptor espanyol (n. 1843).
- 24 de gener, París, França: Amedeo Modigliani, pintor i escultor italià (n. 1884).
- 25 de gener, París, França: Jeanne Hébuterne, la parella de Modigliani es suïcida.
- 30 de gener, Leipzigː Henriette Goldschmidt, pedagoga i treballadora social alemanya (n. 1825).[78]
- 12 de febrer, Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès.
- 15 de març, Londres, Edith Holden, artista britànica, il·lustradora i professora d'art.[79]
- 21 de març, Bajina Basta, Sèrbia: Evelina Haverfield, sufragista britànica (n. 1867).[80]
- 8 d'abril, Nova York: Charles Griffes, pianista i compositor nord-americà (n. 1884).[81]
- 1 de maig: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec.
- 6 de maig, París: Hortense Schneider, cantant francesa d'opereta, del Segon Imperi.[82]
- 18 de maig, Londres: Margaret Damer Dawson, activista antiviviseccionista i cofundadora del primer servei de policia britànic de dones (n. 1873).[83]
- 21 de maig, Puebla (Mèxic): Venustiano Carranza Garza, va ser el primer cap de l'exèrcit constitucionalista i president constitucional de Mèxic en dues ocasions (n. 1859).[7]
- 5 de juny, Headington Hill, Oxfordː Rhoda Broughton, novel·lista britànica (n. 1840).[84]
- 14 de juny, Múnic (Alemanya): Max Weber, filòsof, sociòleg i politòleg alemany, un dels pares de la sociologia i l'administració pública modernes (n. 1864).[85]
- 11 de juliol, Madrid: Eugènia de Montijo, darrera emperadriu dels francesos (n. 1826).[86]
- 19 de setembre, Scheveningen, La Haia: Adrienne van Hogendorp-s' Jacob, pintora de bodegons neerlandesa (n. 1857).[87]
- 24 de setembre, Lausana (Suïssa): Peter Carl Fabergé, de nom complet Péter Karl Gústavovitx Fabergé (rus: Пе́тер Карл Гу́ставович Фаберже́) joier rus (n. 1846).[88]
- 25 d'octubre, Brixton, Lambeth, Londres, Anglaterra: Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).[89]
- 22 de novembre, Montevideo, Uruguai, Manuel Pérez y Curis, escriptor i poeta uruguaià.
- 11 de desembre, Wittebergen, Colònia del Cap [actualment a Sud-àfrica]: Olive Schreiner, escriptora sud-africana (n. 1855).
[90]
Referències
- ↑ Cusachs i Corredor, Manuel. «El cinema al Teatre Monumental de Mataró». Vilaweb, 09-01-2003. [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ Domínguez, Manuel. «LOCAL - MUNDIAL: LA ZONA FRANCA ERA DE L'HOSPITALET», viernes, 6 abril 2018. [Consulta: 25 març 2025].
- 1 2 Vallès, Edmon. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània 1888-1931. segona. Barcelona: Ed. 62, 1977. ISBN 84-297-1220-8.
- ↑ «Centenari de l’Orquestra Pau Casals». Fundació Pau Casals. [Consulta: 2 setembre 2025].
- 1 2 «El teatre del poble». Reus digital, 29-05-2021. [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ «Clementina Arderiu». Lletra. La literatura catalana a internet.
- 1 2 3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Antwerp 1920 Olympic Games» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - traité de Trianon 4 juin 1920» (en francès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Anvers 1920» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional, 17-04-2020. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Tribune (Sydney, NSW : 1939 - 1991) - 31 oct. 1951 - p7» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Smith, Theresa J.; Hill, Karen K.; Raphael, Brian H. «Historical and current perspectives on Clostridium botulinum diversity» (en anglès). Research in Microbiology, 166, 4, 5-2015, p. 290–302. DOI: 10.1016/j.resmic.2014.09.007.
- ↑ «RINA CELI, LA REINA DEL 'HOT' A LA BARCELONA DELS ANYS 40». Ajuntament de Barcelona. Casa Golferichs, 2024. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ «1920». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 3 abril 2017].
- ↑ «Jordi Barre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Elvira Esteban, Ana Isabel. «María de Ávila». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ «Josep Benet i Morell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Almagro i Ribera de Presas, Rosa». Músics per la Cobla. [Consulta: 6 març 2025].
- ↑ «Antoni Ballester i Nolla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Cornudella Olivart, Joan. VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Retrats de dones garriguenques. Maria Dolors Sabaté Andreu. L'Albí: Centre d'Estudis de les Garrigues, 2011, p. 304 i ss.. ISBN 978-84-616-2184-2.
- ↑ «Antoni Maria Badia i Margarit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ Espinosa i Mirabet, Sílvia. «Les locutores de ràdio a Catalunya. 1924-1939». Tesi doctoral pàg. 363-367. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat. UAB, 01-07-2008. [Consulta: 5 juny 2014].
- ↑ G., P. «Catalina Valls Aguiló». El Punt Avui, 06-11-2010. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Miquel Arimany i Coma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Fundadorsː Conxa Sisquella i Planas». Fundació Francesc Fornells-Pla i Conxa Sisquella. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ «Manuel Cubeles i Solé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Anna Langfus 1920-1966» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «BRAULIA CÁNOVAS MULERO» (en castellà). Ayuntamiento de Alhama de Murcia. Concejalía de Cultura y Patrimonio. [Consulta: desembre 2024].
- ↑ «Rosella Hightower | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 desembre 2021].
- ↑ «Chiara Lubich». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Biographie Andrée Chedid, Ecrivain». Who's Who in France. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «Giulietta Masina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Michèle Morgan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Le Monde «Françoise d'Eaubonne, pionera del feminismo francés» (en castellà). El País [Madrid], 14-08-2005. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Olga Orozco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Edmond H. Fischer. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Carmen McRae» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 setembre 2024].
- ↑ «Richard von Weizsäcker | German statesman» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «John Paul Stevens | Biography, Supreme Court, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Maderna, Bruno» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2006. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Celia Sánchez». Cuba debate. Círculo de Periodistas Cubanos contra el Terrorismo. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «GIOVANNI PAOLO II, BEATO in "Enciclopedia dei Papi"» (en italià). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Peggy Lee | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «John C. Harsanyi | American economist» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Blyth, Alan «Obituary: Fedora Barbieri» (en anglès). The Guardian, 19-03-2003. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Marchais» (en francès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «José López-Portillo y Pacheco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ «Amos Tutuola | Nigerian author» (en anglès). [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «Ludwig Streicher | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Elise Boulding | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1959» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Anne Tyng» (en castellà). Carlos Bento Company ~ Arte y Arquitectura, 03-12-2019. Arxivat de l'original el 2021-10-25. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Amália da Piedade Rebordão Rodrigues» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Rosalind Franklin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 12-04-2025. [Consulta: 29 maig 2025].
- ↑ OConnell, Suzanne «Perspective | Marie Tharp’s maps revolutionized our knowledge of the seafloor» (en anglès). The Washington Post, 08-08-2020. ISSN: 0190-8286.
- ↑ «P.D. James | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Passings Yvette Wilson, Margie Hyams». The Los Angeles Times, 16 juny 2012.
- ↑ «Maureen O’Hara | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Vilariño, Idea» (en castellà). Escritores.org. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Shelley Winters | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «1920». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «CANTARUTTI NOVELLA». Dizionario biografico dei friulani. Arxivat de l'original el 2020-07-04. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ Immelman, Niel «Obituary: Maria Curcio». The Guardian, 13-04-2009. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Mario Benedetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1978» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Walter Matthau | Biography, Plays, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Philippa Foot | British philosopher» (en anglès). [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ Angelova, Lidiya. «Elizabeth Bugie – the invisible woman in the discovery of streptomycin» (en anglès). The Scientista Foundation, 08-08-2018. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ «Montgomery Clift | American actor» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1980» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ Martín Rodrigo, Inés. «La mirada de Clarice Lispector, una escritora más allá del lenguaje» (en castellà). ABC Cultura, 09-12-2013. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «Trésors d'Occitanie : Jean Boudou, Contes del Drac» (en francès). Institut d'Estudis Occitans. [Consulta: 28 gener 2023].
- ↑ «Alicia Alonso | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ Fassmann, Maya. «Henriette Goldschmidt» (en anglès). Encyclopedia of Jewish Women, 27-02-2009. [Consulta: 21 setembre 2025].
- ↑ «Artist/Naturalist Edith Holden» (en anglès). Morning Earth, 22-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-22. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ Simeunović, Gordana. «Bajina Basta recorda la seva escocesa inusual. La nostra Evelina» (en anglès). Национална Ревија - National Review. [Consulta: 3 febrer 2025].
- ↑ «Charles Griffes | American composer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Mirassou, Dominique. «La bordelaise Hortense Schneider, Diva à la voix d'or et Muse d'Offenbach...» (en francès). Bordeaux Gazette, 11-03-2021. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ «Margaret Mary Damer Dawson» (en anglès). London remembers. [Consulta: 19 abril 2023].
- ↑ Terry, R. C.. Victorian Popular Fiction, 1860–80 (en anglès). Springer, 1983-06-18. ISBN 978-1-349-04460-3.
- ↑ «Max Weber | Biography, Theory, & Books» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «La última emperatriz francesa, Eugenia de Montijo (1826-1920)». Mujeres en la historia, 17-03-2011. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Adrienne van Hogendorp-s' Jacob» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Peter Carl Fabergé | Russian jeweler» (en anglès). [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ Keogh, Dermot. The Vatican, the Bishops and Irish Politics 1919-39 (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p.54. ISBN 0521530520.
- ↑ «Olive Schreiner». South African History Online. [Consulta: 6 novembre 2020].
|
